Cursos disponibles
Atlas Harmònic — Cartografia del color sonor
CURS / APLICATIU GAMIFICAT DE RECONEIXEMENT HARMÒNIC AVANÇAT
Document de context i disseny conceptual
1. IDEA CENTRAL DEL PROJECTE
El projecte proposa un sistema d’entrenament d’oïda harmònica avançada basat no en la teoria tradicional d’harmonia, sinó en la percepció, el color i la identificació de patrons sonors.
L’objectiu no és només “saber identificar acords”, sinó desenvolupar una oïda capaç de:
- Reconèixer colors harmònics complexos
- Identificar famílies de sonoritats
- Detectar encadenaments no funcionals
- Reconèixer estils i llenguatges musicals
- Traduir percepció sonora en descripcions i, eventualment, xifrats
El model s’allunya del paradigma “acord → nom” i adopta:
percepció → descripció → classificació → etiqueta → transcripció
2. PRINCIPI PEDAGÒGIC FONAMENTAL
L’oïda musical no aprèn primer conceptes, sinó patrons perceptius.
Per tant, el sistema prioritza:
- textura abans que nomenclatura
- color abans que funció
- sensació abans que símbol
- família abans que etiqueta
La teoria apareix com a segona capa explicativa, no com a punt de partida.
3. MODEL GENERAL DEL CURS (ESTRUCTURA GAMIFICADA)
El curs es concep com un “museu/explorador de sonoritats” o un “Pokédex harmònic”.
3.1 Móns o biomes sonors
- Món 1: Colors bàsics (major/menor, estabilitat)
- Món 2: Densitats (triades, 7es, 9es, clusters)
- Món 3: Geometries (terceres, quartes, segones)
- Món 4: Moviment (funcional vs modal vs paral·lel)
- Món 5: Llenguatges (barroc, impressionisme, jazz modal)
- Món 6: Estils avançats i híbrids
4. SISTEMA D’APRENENTATGE PER NIVELLS
Nivell 1: Percepció pura
- Comparació de colors harmònics
- No hi ha teoria
- Respostes: brillant / fosc / tens / estable / flotant
Nivell 2: Famílies sonores
- Quartals, tons sencers, clusters, pentatòniques
- Reconeixement sense nomenclatura formal
Nivell 3: Detectiu harmònic
- Identificació de característiques:
- presència de 3a
- tritó
- tensions
- tipus de voicing
- Sistema de pistes
Nivell 4: Reconstrucció
- Donat un so → escollir representació possible
- Introducció de múltiples interpretacions
Nivell 5: Estils i llenguatges
- Identificació de “famílies estilístiques”
- Debussy vs Ravel vs jazz modal vs barroc, etc.
Nivell 6: Frases harmòniques
- Reconeixement d’encadenaments complets
- II–V–I, paral·lelismes, baix de lament, etc.
Nivell 7: Boss levels (música real)
- Anàlisi de fragments reals
- Identificació simultània de múltiples elements
5. COMPOSADORS / REFERÈNCIES SONORES CLAU
Sistema reduït de “arquetips sonors”:
Base clàssica i pre-tonal
- Monteverdi → cromatisme expressiu primigeni
- Bach → referència funcional i contrapuntística
- Gesualdo → cromatisme extrem pre-modern
Impressionisme i post-tonal europeu
- Debussy → color, flotació, tons sencers, paral·lelismes
- Ravel → precisió vertical, voicings refinats
- Scriabin → harmonia mística i transicional
- Messiaen → modes, estàtica harmònica
Jazz
- Bill Evans → maj9, espais, rootless voicings
- McCoy Tyner → quartals
- Herbie Hancock → síntesi quartal/cluster
- Wayne Shorter → encadenament no funcional
Modernitat i simetria
- Bartók → estructures simètriques, eixos tonals
6. PROBLEMES QUE RESOL EL MODEL
Problema dels cursos tradicionals
- massa enfocats en etiquetes
- poca relació amb percepció real
- baixa transferència a música real
Problema dels estudiants de jazz
- poden nomenar acords complexos
- però no reconeixen color en context real
7. RELACIÓ AMB PROVES D’ACCÉS (JAZZ / HARMONIA MODERNA)
El sistema no està dissenyat específicament per preparar exàmens, però és altament compatible.
Les competències de la prova:
- identificació de baix
- reconeixement d’acords
- tensions
- ritme harmònic
corresponen a capes superiors del sistema.
Adaptació específica suggerida:
Afegir un mode opcional:
“Capa d’etiquetatge acadèmic”
On l’usuari:
- identifica percepció
- descriu estructura
- assigna xifrat final
Incloent exercicis de:
- desambiguació (diverses possibles lectures d’un mateix so)
- selecció del millor xifrat segons context
8. CONCEPTE CLAU: DESAMBIGUACIÓ
Un acord no és una etiqueta única, sinó una hipòtesi interpretativa.
Ex:
C–E–B–D pot ser:
- Cmaj9
- Em/C
- G6/C
L’objectiu és entrenar:
triar la representació més útil musicalment
9. SISTEMA DE PUNTUACIÓ (PROPOSTA)
Doble sistema:
Puntuació tècnica
- exactitud d’acords
- baix correcte
- tensions correctes
Puntuació perceptiva
- reconeixement de color
- identificació estilística
- coherència auditiva
Això separa:
- saber “què és”
- saber “què sona”
10. FORMAT IDEAL DEL PRODUCTE
Aplicatiu web gamificat amb:
- clips d’àudio curts (3–10s)
- respostes múltiples i obertes
- desbloqueig de “famílies sonores”
- col·lecció de sons (museu/pokédex)
- modes:
- exploració lliure
- entrenament
- mode examen
- mode detectiu
11. OBJECTIU FINAL
Formar oients capaços de:
- reconèixer harmonies complexes de Debussy, Ravel o jazz modern sense partitura
- entendre encadenaments no funcionals
- traduir percepció en llenguatge teòric quan cal
- desenvolupar una oïda estilística, no només analítica
12. IDEA FILOSÒFICA DE FONS
La teoria no substitueix l’oïda.
Només la descriu després.
El sistema prioritza:
escoltar → reconèixer → comprendre → nomenar
en lloc de:
nomenar → intentar reconèixer
IMPLEMENTACIÓ DEL CURS (RESUM OPERATIU)
1. ARQUITECTURA GENERAL
Moodle = capa de gestió
Funcions:
- estructuració del curs en “mons”
- control de progressió
- qualificació i seguiment
- desbloqueig de continguts
- recollida de resultats
👉 Moodle NO reprodueix ni genera experiència sonora
WebAudio apps = capa experiencial (nucli del sistema)
Tot el contingut viu dins d’aplicacions web incrustades:
- Web Audio API
- JavaScript (React/Vue o vanilla si es vol lleugeresa)
- Canvas/WebGL opcional per feedback visual
👉 Aquí passa el “joc real”
2. MODEL DE CONTINGUT
Cada unitat del curs és una:
“micro-app interactiva”
Exemples:
A. App de reconeixement de colors
- escolta A/B
- compara tensió, densitat, estabilitat
- resposta sense teoria
B. App “Detectiu harmònic”
-
et dona pistes successives:
- baix
- tercera
- tensió
- has de reconstruir l’acord
C. App de classificació per famílies
- quartal / tonal / cluster / Debussy-like / jazz modal
- drag & drop o selecció ràpida
D. App de transcripció guiada
- escolta progressió curta
-
escull:
- baix
- qualitat
- tensions
- xifrat final
E. App “Boss level musical”
- fragments reals
-
múltiples respostes simultànies:
- estil
- harmonia
- moviment
3. INTEGRACIÓ AMB MOODLE
Cada activitat Moodle conté:
1. iframe incrustat
- càrrega de la WebAudio app
2. sistema de retorn de dades
Quan l’usuari completa l’activitat:
-
envia resultat a Moodle via:
- SCORM o xAPI (ideal)
- o API simple pròpia (si ho controles)
Dades típiques:
- encerts
- temps de resposta
- nivell de dificultat superat
- errors habituals (baix / tensió / qualitat)
3. condicionalitat
Moodle desbloqueja:
- apps més complexes
- nous “mons”
- mode examen
4. SISTEMA GAMIFICAT (A WEB, NO A MOODLE)
La gamificació real viu dins les apps:
Mecàniques:
- XP per sons identificats
- desbloqueig de “famílies harmòniques”
- col·lecció tipus “Pokédex”
- streaks d’entrenament
- nivells de percepció
5. MODEL DE DADES (CLAR I ESCALABLE)
Cada estímul sonor és un objecte:
SoundItem {
id,
audioFile,
composerTag,
familyTag (quartal, tonal, cluster...),
styleTag (Debussy, jazz modal...),
harmonicFeatures: {
bass,
intervals,
tensions,
voicingType
},
difficultyLevel
}
👉 això és el cor del sistema
6. FLUX D’APRENENTATGE
- escoltar (WebAudio)
- interactuar (UI dinàmica)
- respondre (visual o textual)
- feedback immediat (color harmònic + explicació opcional)
- registre a Moodle
7. PRINCIPI CLAU DE DISSENY
El sistema sempre separa:
CAPA 1 (experiència)
- escolta
- color
- percepció
- joc
CAPA 2 (moodle)
- avaluació
- progressió
- estructura
- certificació
8. IDEA IMPORTANT (CRÍTICA DE DISSENY)
El sistema funciona si:
Moodle no interromp l’experiència sonora
Sinó:
Moodle només “observa” el progrés del jugador
9. RESULTAT FINAL ESPERAT
Un estudiant que passa pel sistema:
- no pensa en xifrats primer
- reconeix famílies sonores instintivament
- després pot traduir-ho a teoria
- pot afrontar transcripció de jazz avançat amb base perceptiva real
- reconeix Debussy/Ravel/Bill Evans com “llenguatges”, no com acords
RESUM EN UNA FRASE
Moodle estructura el viatge;
les WebAudio apps són el món on l’oïda aprèn realment a veure el so.
Ancoratge acadèmic:
1. Cognició musical i percepció de l’harmonia (nucli dur del projecte)
Aquí tens el fonament científic del teu model “percepció → classificació → etiqueta”.
Leonard B. Meyer
- Idea clau: la música genera significat a través de expectatives i desviacions
- Relevància directa: el teu sistema de “color harmònic” encaixa amb la idea de tensió/estabilitat perceptiva abans del nom
Fred Lerdahl & Ray Jackendoff
- Obra: A Generative Theory of Tonal Music
- Idea clau: la ment construeix estructures jeràrquiques implícites (no conscients)
- Connexió: el teu sistema d’“estrats” (percepció → teoria) és pràcticament una implementació pedagògica d’aquesta idea
David Huron
- Obra: Sweet Anticipation
- Idea clau: la percepció musical està basada en anticipació predictiva
- Connexió: el reconeixement de “colors harmònics” és entrenament de predicció estadística implícita
Aniruddh D. Patel
- Obra: Music, Language, and the Brain
- Idea clau: processament musical com a sistema cognitiu estructurat i comparable al llenguatge
- Connexió: suport per al teu pas “percepció → simbolització”
2. Percepció auditiva i psicofísica del so
Aquí bases el “color harmònic” de manera rigorosa.
Hermann von Helmholtz
- Obra: On the Sensations of Tone
- Idea clau: la percepció del timbre i l’harmonia deriva dels partials i batiments
- Connexió: fonament físic del “color sonor”
Albert Bregman
- Obra: Auditory Scene Analysis
- Idea clau: el cervell separa el so en objectes auditius
- Connexió: la teva idea de “famílies sonores” és pràcticament “auditory streams” musicals
Diana Deutsch
- Treballs sobre il·lusions auditives i percepció musical
- Idea clau: la percepció musical és constructiva i sovint no objectiva
- Connexió: reforça la idea de “desambiguació d’acords”
3. Teoria de l’harmonia i estructures musicals
Aquí dones legitimitat a les teves “geometries harmòniques”.
Heinrich Schenker
- Idea clau: jerarquia profunda en la tonalitat (Ursatz)
- Connexió: el teu sistema de capes perceptives vs etiquetatge
Arnold Schoenberg
- Obra: Harmonielehre
- Idea clau: expansió de la tonalitat cap al cromatisme estructural
- Connexió: base per Scriabin, Debussy, etc.
Joseph N. Straus (teoria post-tonal)
- Idea clau: organització per relacions intervàl·liques i simetries
- Connexió: “quartals, clusters, simetries (Bartók)”
4. Jazz i harmonia moderna (legitimació estilística del teu sistema)
Aquí el teu model encaixa molt fort amb pràctica real.
Bill Evans Bill Evans
- Harmonia com a color vertical i no funcional
- Voicings sense arrel → percepció tímbrica harmònica
McCoy Tyner McCoy Tyner
- Harmonia quartal → geometria sonora
- Perfecte per al teu “Món de geometries”
Herbie Hancock Herbie Hancock
- Síntesi modal + cluster + funcionalitat flexible
- Ideal per “hibridació de llenguatges”
Wayne Shorter Wayne Shorter
- Harmonia no funcional, narrativa
- Clau per justificar el teu “encadenament no funcional”
5. Tradició clàssica, modernisme i harmonia expandida
Aquí reforces els teus “arquetips sonors”.
Claude Debussy Claude Debussy
- Harmonia com a color i no funció
- Modes, paral·lelismes, planificació tímbrica
Maurice Ravel Maurice Ravel
- Precisió estructural del color harmònic
Alexander Scriabin Alexander Scriabin
- Harmonia com a sistema sinestèsic i misticisme del color
Olivier Messiaen Olivier Messiaen
- Modes de transposició limitada
- Temps harmònic estàtic (molt alineat amb el teu “Món flotant”)
Béla Bartók Béla Bartók
- Simetria, eixos tonals, estructures intervàl·liques
Monteverdi Claudio Monteverdi
- Transició modal → tonal, expressivitat cromàtica inicial
J. S. Bach Johann Sebastian Bach
- Model funcional i contrapuntístic “canònic”
Carlo Gesualdo Carlo Gesualdo
- Cromatisme extrem pre-tonal (excel·lent per “Món 2-3 avançat”)
6. Psicologia de l’aprenentatge (fonament del teu model pedagògic)
Aquí és on el teu projecte es justifica com a sistema educatiu avançat.
Jean Piaget
- Constructivisme: el coneixement es construeix per interacció amb el món
Lev Vygotsky
- Zona de desenvolupament proper (ZDP)
- Connexió: els teus “nivells + pistes” són ZDP musical gamificada
Jerome Bruner
- Aprenentatge per descobriment
- Representació en capes (enactiva → icònica → simbòlica)
👉 Aquest trio justifica perfectament:
“escoltar → reconèixer → comprendre → nomenar”
7. Cognició corporitzada i percepció musical
Aquesta línia et dona el discurs més contemporani.
George Lakoff & Mark Johnson
- Pensament conceptual basat en metàfores corporals
- Connexió directa amb “color harmònic”, “tensió”, “flotació”
👉 Això legitima científicament el teu ús de:
- brillant / fosc
- estable / flotant
- tens / relaxat
(no són “metàfores vagues”, sinó estructures cognitives)
8. Tecnologia educativa i gamificació
Aquí justifiques Moodle + WebAudio com a arquitectura dual.
James Paul Gee
- Videojocs com a entorns d’aprenentatge cognitiu profund
- “situated learning” → el coneixement emergeix del context
Sebastian Deterding
- Teoria de gamificació moderna (no superficial)
- Separació entre mecànica i significat
Richard Mayer
- Teoria de l’aprenentatge multimèdia
- Justifica separació: Moodle (capa cognitiva) vs WebAudio (capa experiencial)